Tasca Complementaria Març:

A la revista consumer, a l'apartat de tecnologia hi havia un article on parlava sobre les aplicacions que ajuden a crear nous hàbits.

La majoria de persones diuen que per tindre un hàbit l'has de haver fet durant uns 21 dies però una universitat de Londres va demostrar que en realitat pots arribar a tardar 2 mesos en agafar el hàbit (66 dies). A partir d'aquest temps es quan fas l'hàbit sense tenir ni que pensar-ho.
En aquest article es mencionen diferents aplicacions que ajuden a començar amb un hàbit i en mantenir-lo amb més facilitat.

Es menciona 3 aplicacions iPhone que son Productive, Today i Momentum. Tres aplicacions on pots programar i posar les coses que fer en un calendari i fer que l'aplicació et recordi cada tasca. La diferencia d'elles es la interfase, de mes sencilla i personalitzada a mes predefinida, però que es pot modificar igualment.

En Androide es mencionen HabitBull, Streaks i Loop. Les aplicacions de Androide es basen en el mateix però la diferencia entre elles són les maneres extres de fer que el consumidor segueixi l''hàbit i no es rendeixi i la flexibilitat d'escollir com ho vols programar.

TASCA EXPERIMENTS COSMOCAIXA:

Experiment 1: La tensió superficial

Aquest experiment es basa en dues fonts que no paren de tirar aigua on una llum parpalleja sobre ella, amb aquest experiment podem observar els efectes de la tensió superficial. Això passa perquè les molècules dels líquids no estan completament envoltades per altres molècules i això provoca aquest fet. Les gotes tendeixen a tindre la menor energia potencial possible. Aleshores la gota tendeix en adoptar la forma que té la superfície més petita per un volum donat, l'esfera.

Experiment 2: Moviment d'inèrcia.

 Es col·loquen dos corrons del mateix pes. Un està recobert per fusta i l'altre per metall. Al principi pots pensar que és pel fregament però passa per el moviment d'inèrcia.  A partir de la distribució de la massa que té relació amb l'eix de gir, pot variar la velocitat. Com més allunyada està la massa de l'eix més costa fer que es mogui (quan està en reps), o que deixi de fer-ho durant el moviment.

Experiment 3:  La força centrifuga

No es pot agafar una corba sense que notem una força que ens empeny cap a fora. Aquesta força es veu afectada per la velocitat al quadrat, i en aquest experiment ens mostra que a partir de la força centrifuga els cossos poden pujar de una manera vertical si tenen una base que els aguanti i faci que no surtin volant ja que aquesta força tendeix a anar com la tangent de la corba i a seguir en linea recta. Aquest principi afecta tant als líquids com als sòlids. 

TASCA XERRADA 29 DE MARÇ:

El cannabis i els seus secrets amagats:

Les dones i les ciencies:

Emmy Noether. És una de les matemátiques mes importants de la història. Va contribuir en l'algebra i la fisica funamental. Va ser considerada per Albert Einsteim una de les ments mes brillants.

Jocelyn Bell. Va ser astrofísica i va detectar per primer cop una radioseñal de un púlsar. Com a dada curiosa no li van donar el Premi Nobel hi va haver una discusió per això.

Sophie German. Era una matematica que va treballar sobre la teoria de les superfícies elástiques, però també va fer varies teories en números, física matemática i acústica.

Rosalind Franklin: Va fer un dels descobriments més importants en el camp de la Biología. Amb la seva teoria es va poder treballar sobre la estructura de doble helix del ADN, que va ser vital per a la compressió de la vida.

Marie Curie: Va ser la primera en guanyar un premi nobel i en realitat en va guanyar dos. Un en Física per el descubriment dels elements radiactius i el segon en Química per les seves investigacions sobre el radio i els seus compostos.

FISICA: La Gravetat.

El ex-alumne Pau Aragon que està estudiant fisica a la universitat ens va fer una presentació sobre la gravetat i les ones gravitacionals. Ens va parlar seguint una línea temporal des de Einstein fins a l'actualitat i ens va explicar aquell succes nou que havia sortit a les noticis, les ones gravitacionals.











Ens va parlar de un espall de 4 dimensions que era com un mantell on els cosos s'enfonsaven i aleshores si un cos tenia suficient massa podia fer que un altre cos el rodejes.  Aquesta teoria de les ones gravitacionals va estar pensada per Newton però es va poder demostrar fa poc.